Eren onze, en un principi, i alguns van marxar i, amb el temps, altres van venir. Tenien una vida més enllà de La Caldera, i una vida dintre La Caldera, i una vida a cavall de les dues vides, de coses de fora que venien al centre de creació, i de coses del centre de creació que s’expandien i saltaven cap enfora. En tot cas, amb el pas del temps tot va anar prenent forma, i tot va anar semblant que era una mateixa cosa o, almenys, una mateixa casa: un lloc capaç d’acollir-ho tot: assajos i relacions, festes i encàrrecs, col·legues i espectadors, reunions i debats.
Socis a la terrasa (1998). © Foto la caldera
